“Las Musas”

  

Vil.la de Arellano. Navarra.
Mosaic Romà, s.I-V.
Midas: 6 x 6 metres.
Original conservat en el Museo Arqueológico Nacional de Madrid.

2.000 anys després de la seva construcció i molts anys més tard de les primeres excavacions, la vila de Arellano mostra algun de les millors restes romanes de Navarra. El museu, obert en 2008 atresora en un espai d’uns 2.400 m2 elements d’enorme interès.
La vila, construïda entre el segle I i V, va anar en la seva primera època una explotació agrícola, convertida després en un dels pocs reductes que es van conservar per als ritus pagans enfront del cristianisme.
El mosaic de “oecus” (estada de respecte que de vegades s’usava com a menjador), constitueix una de les peces més valuoses en el seu gènere trobades a Navarra. Popularment conegut com a “mosaic de les Muses” -deu el seu nom a la representació de les nou deesses o muses – va ser descobert en 1882, i venut a Patrimoni de l’estat en 1944. Des de llavors, s’exhibeix en el Museo Arqueológico de Madrid.


El mosaic -de forma octogonal- és una obra de grans dimensions, la qual cosa va exigir l’obtenció de més de 300 fotografies per aconseguir la major qualitat en la còpia.
Per assegurar que la reproducció s’integrés en el seu nou entorn, la correcció del color es va realitzar tenint com a referència els altres mosaics que romanen en la Vila Romana de Arellano.

Fotografia en el Museu Arqueológico Nacional (MAN)

Proba de color en la vil.la de Arellano

El treball es va realitzar sobre plaques assemblades de poliuretà expandit d’alta densitat. Es va imprimir una plantilla a grandària real del mosaic original. Amb l’ajuda d’aquesta, es va realitzar el marcat de tots els elements i accidents que presentava la superfície de l’original. El poliuretà va recollir totes les incisions, corts, canvis de nivell i textures més significatives que presentava l’obra, es van recrear les pèrdues de tessel·les, les esquerdes i llacunes.

Amb Papelgel es van transferir les imatges sobre la superfície, adaptant-ho a les irregularitats i textures recreades.

Per aconseguir l’aspecte que presentaven en l’original la pèrdua de material en llacunes i esquerdes, es van emplenar amb morter plàstic carregat de pigment i àrids.

.

Isabel amb els últims retocs.

La planta octogonal de l’estada “musaeum“, lloc destinat al estudi i activitats intelectuals, va ser coberta amb plàstic.

Olga en el muntatge del mosaic en la Vil.la de Arellano