“Regina Martirum”

 

Pintura al fresc.
Francisco de Goya.
Basílica del Pilar. Saragossa.
Encàrrec de la Fundació Caja Madrid.
Mides: 5
 x 3,5 metros.

Francisco de Goya va deixar la seva petjada en dos grans frescs de la Basílica del Pilar. Un d’ells; el “Regina Martirum” (Reina dels Màrtirs) pintat en 1781, és una composició colorista i innovadora que il·lumina una cúpula del costat Nord del temple, a gairebé cinquanta metres d’altura.

Considerada per molts un dels inicis de l’estil impressionista, està executada amb llargs i gruixudes pinzellades. Les figures, pràcticament desdibuixades, estan encaixades en una composició plena de color; supèrbia i bella. 


Al març de 2007 -i després d’una llarga labor de restauració per poder acabar amb la concentració de sals i esquerdes que amenaçaven les pintures- la Fundació Caja Madrid va preparar una mostra explicativa entorn del conjunt pictòric i la seva restauració, en la qual es va incloure la rèplica d’un fragment de la cúpula a escala natural, de manera que els ciutadans poguessin apropar-se i contemplar la monumentalitat de les figures pintades pel mestre i altres detalls que no es podien observar des del sòl del temple.

El fragment seleccionat enquadra les figures de Sant Sebastià -recolzat sobre el tronc d’arbre on va ser martiritzat – i Santa Bàrbara als peus de dos soldats.

Per realitzar el treball, es construeix una estructura mitjançant tires -en forma de fus- de contraxapat que, muntades sobre diverses costelles transversals, forma un fragment d’esfera a escala natural de la cúpula. Aquest primer suport va ser recobert de resina epoxi reforçada amb fibra de vidre.
Amb intenció didàctica, i per a la millor comprensió de com estaven realitzats els treballs de pintura mural al fresc, es van simular en un dels laterals de la còpia tots els estrats de preparació del mur. Es van recrear els maons, el primer arrebossat bast, un altre intermedi i l’últim, el que rebia els pigments dissolts en aigua.

Els esbossos del pintor eren traspassats al morter, humit encara, de diversa forma, Goya els marcarà en forma d’incisions deixades en fer pressió sobre els calcs amb algun objecte punxant. Es tracta de marques lleugeres i precises ja que el temps per a l’aplicació del color és escàs (s’ha d’acabar la jornada amb el morter encara “fresc”). En aquest cas, l’orografia deixada pel geni del mestre constituïa una part molt interessant per admirar el procés d’execució; i alhora, es va considerar que es tractava d’un element (així com els relleus empastats) que formava un tot indivisible amb el caràcter de l’obra.
La fotografia transferida recollia perfectament el dibuix, la longitud i pressió de cadascun dels relleus de l’original. Per recrear les marques, es va dissenyar un morter especial que permetia practicar incisions una vegada aplicada la imatge.


La proximitat de la copia


relleu -apreciable en la fotografia- simulant les incisions preparatòries de l’autor. Aquestes marques es realitzen  per a traslladar el dibuix sobre el morter fresc, abans d’aplicar la pintura.


Fragment de l’obra «Regina Martirum» en la Basílica del Pilar de Saragossa.


La cúpula.