Santa María d’Àneu
Pintura mural, segle XI.
Guingueta d’Àneu. Lleida.
Encàrrec del Consell Comarcal del Pallars Sobirà.
Originals conservats en el Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC).
De la decoració mural de l’antic convent visigòtic -convertit al segle XI en monestir benedictí- solament s’han conservat part de les pintures de l’àbsis central.
Atribuïdes al Mestre de Pedret, són pintures amb intensa i abundant policromia. El tema central està dedicat a l’epifania i Adoració dels Reis Mags, encara que és la poderosa imatge dels serafins -amb les seves ales plenes d’ulls- la que s’ha constituït en icona del temple. També estan representades altres escenes com les visions de Isaïes i Ezequiel.
Per la seva qualitat plàstica i la seva originalitat iconogràfica, constitueix un dels conjunts més importants de pintura romànica a Catalunya.
El Pla de Dinamització Turística del Consell Comarcal del Pallars Sobirà, va trobar l’escenari ideal per comprovar els avantatges conceptuals i econòmiques d’un sistema de reproducció d’obres d’Art realitzades a partir de fotografia. La intenció d’aquest Pla era recuperar part de les obres d’Art repartides en col·leccions de mig món i retornar-les al seu lloc d’origen en forma de còpies. L’important era que la fidelitat de les reproduccions aportessin la sensació que els originals provocaven en el visitant abans del seu èxode.
Santa María d´Àneu es convertia així, en autèntic banc de proves per al desenvolupament d’un sistema de reproducció d’obres d’Art inèdit al món.
L’èxit del treball va estar assegurat amb la inestimable col·laboració de la companyia Hewlett-Packard i l’equip tècnic del seu centre mundial de R+D en Sant Cugat.
HP va intervenir en la delicada gestió del color, en el calibratge de les seves màquines impressores de gran format i en certs estudis relatius a la qualitat de la imatge, com el de la permanència del color realitzat en el seu centre d’investigació en Palo Alto, EUA.
Les imatges de les pintures de Santa María d´Àneu (i per tant el romànic català) s’han mostrat a mig món. La descripció de la nova tecnologia (i dels treballs realitzats) solament es podia explicar pel desig dels seus antics usuaris a renovar la seva presència en els murs pels quals havien estat creades.
Jordi Calveras, del servei fotogràfic del Museu Nacional d´Art de Catalunya, va ser el responsable de la presa de fotografies en gran format necessàries per assegurar la qualitat i definició que requeria la còpia.
Les transparències van ser digitalitzades, muntades i escalades a la seva grandària original.
Després de les proves i correccions de color, es van imprimir en Papelgel.
Montaje previo de fotografías
Per assegurar la completa reversibilitat del treball, es va construir una estructura igual a la superfície del mur original. Un àbsis sobre l’àbsis original separat uns centímetres.
Una armadura metàl·lica, amb forma de mitja gàbia, es va folrar amb malla d’acer per modelar els volums. Aquesta, va ser folrada de resina de polièster armada amb fibra de vidre. El morter es va elaborar amb sorra de pissarra de la zona perquè l’aspecte de les llacunes que presentaven pèrdues de capa pictòrica coincidissin amb les de l’original. La superfície que ocuparien les imatges es va treballar buscant la textura més adequada, similar a les quals presenta una pintura d’aquesta naturalesa.
Les imatges impreses en Papelgel van ser adaptades a les formes i textures.
Finalment es va aplicar un vernís protector sobre la imatge transferida
El resultat del treball va ser recollit àmpliament pels mitjans de comunicació, tant en premsa escrita com The National Geoghaphic, El Pais, La Vanguardia, El Periódico y 5 Días, entre otros; entre altres, així com en els canals informatius de Tve2 y Tv3.
