Sant Quirze de Pedret

 

Pintura mural. Segle XI.
Terme de Cercs. Barcelona.
Encàrrec de la Fundació MAPFRE.
Les pintures es conserven en el Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC).

L’església de Sant Quirze de Pedret, -formada per un àbsis central i dos absidioles- s’erigeix com una de les joies del preromànic en el Pirineus català. La reproducció de les seves pintures per a l’exposició “L’ESPLENDOR DEL ROMÀNIC A LA COL-LECCIÓ DEL MNAC” de la Fundació MAPFRE, posa en relleu la participació que les còpies d’obres d’Art tenen en la conservació del patrimoni artístic. El trasllat d’una obra delicada de grans dimensions – independentment del seu cost – i que va ser concebuda per revestir els murs d’un temple fa més de vuit-cents anys, podria comprometre la seva integritat

El resultat objectiu d’una reproducció fotogràfica pot re–presentar l’original, servint adequadament per acompanyar el discurs expositiu que aporta l’obra, com en el cas de la pintura romànica de Pedret de la col·lecció del MNAC.
Una reproducció permet l’aproximació del visitant i li pot aportar la mateixa experiència estètica, menys solemne, que l’original. L’interés didàctic és el mateix i les mesures de seguretat innecessàries.


Síntesi del traball

Didac fotografiando las pintura

Es va realitzar un detallat treball de fotografia de les pintures. Aquestes es mostren a la Sala d’Art Romànic del Museu Nacional d`Art de Catalunya (MNAC).

ICP escanejant les pintures

L’empresa ICP -amb el seu director, Julio Luzán dedicat personalment al seguiment dels treballs– es va encarregar d’escanejar el volum de la absidiola.
ICP també va mecanitzar -en poliestirè expandit- la forma sòlida dels contorns del volum interior.

Nacho aplicant silicona al volum.

Ja en les instal·lacions de Arsus Paper, el volum de la absidiola va ser muntat i revestit de silicona.

estructura de resina, aspecte exterior

Les noves parets, que constituirien l’exterior d’aquest element i l’interior de la rèplica, es van aconseguir aplicant diverses capes de resina epoxi armada amb fibra de vidre. Es va dividir en diverses peces per facilitar el seu transport i muntatge.
Es va buidar l’interior (el volum que ocupava el poliestirè).

interior de l´estructura

Es van preparar les parets i es van dibuixar els contorns de les pintures.

Didac y Marc preparant el morter.

Aconsellats pels responsables en restauració del MNAC, el morter plàstic utilitzat es va preparar amb sorra de Bellpuig d’Urgell, molt semblant a la de l’original.
El color i la textura, així com l’aparença de la pèrdua de material pictòric (el morter aplicat representa de forma expressa, el sobre-relleu de la pintura conservada), exerceixen un paper fonamental perquè el resultat de la rèplica sigui convincent.

Olga y Marc aplicant les imatges.

La concavitat tan pronunciada de la geometria irregular de l’espai interior, va obligar a predistorsionar les imatges i van ser necessaris diversos assajos abans de l’aplicació definitiva de la transferència amb Papelgel.

Olga en el moment del desmuntatge.

Es va desmuntar el conjunt com a prova per al muntatge definitiu en les instal·lacions de MAPFRE

trasllat de la réplica

Amb l’ajuda d’una grua es va traslladar la rèplica des del taller de Arsus al camió que la transportaria.

inauguració de l´exposició
“L´explendor del romànic a la col-lecció del MNAC”
de la Fundació MAPFRE