Horcajo de la Sierra

 

 

 

Retaule gòtic, s.XV.
Horcajo de la Sierra. Madrid.
Retaule de Pedro Berruguete.
Midas: 7 x 4 m. aprox.
Original conservat a la Catedral de
l´Almudena, Madrid.
Encàrrec del Arzobispado de Madrid.

L’església gòtica de Sant Pere in Cáthedra, consta d’una sola nau amb cor alt als peus i absis poligonal reforçat amb contraforts en l’exterior. Fins a mitjan 1950 aproximadament, va posseir en el seu interior un retaule gòtic del XVI que contenia diverses taules flamenques, una imatge de Sant Pere i una sepultura als seus peus. L’obra, atribuïda a Pedro Berruguete, es compon de setze taules, amb escenes marianas i de la vida de Sant Gregorio. Actualment, el retaule pot contemplar-se en la Catedral de l’Almudena de Madrid.


El muntatge actual del retaule és diferent al que va tenir en origen. Per acomodar-ho a l’espai que ocupa en la Catedral de Madrid, el conjunt va ser col·locat de forma vertical.
La composició original en canvi, era horitzontal i estava adaptada als murs de l’absis, de planta octogonal.
Diverses còpies en B/N de fotografies de l’època van servir per esbrinar que el numero de taules conservades no corresponia amb les quals hi havia en origen, per la qual cosa era necessària una nova composició.


Reproducció col-locada en l´eglésia de Horcajo de la Sierra.

Les fotografies de detall preses de l’original -en la Catedral de l’Almudena- van servir de referència per modelar els relleus, textures i corbaments de les noves taules de la reproducció. Les fotografies frontals en alta resolució de les pintures transferides al nou suport, contenien la informació del puntejat que adornava els fons daurats i que es van marcar posteriorment.

detall del modelatge de les taules


retirant Papelgel després de la transferència

Daurat, estofat i puntejat en les pintures
Les pintures originals es van resoldre -com altres de la època- barrejant diversos recursos plàstics, amb la finalitat d’embellir i ennoblir els motius de inspiració religiosa. Fons, aures, joies, vestits i altres elements eren treballats en relleu. S’aplicaven incisions en forma de línies radials que ornaven caps, puntejats que van dibuixar motius i decoracions de la més prolixa imaginació. Molts d’aquests elements es cobrien amb làmines d’or.
Sobre algunes zones d’aquest minuciós treball s’aplicava color (tremp) recreant encarnadures, paisatges i escenes. El daurat respira en algunes zones; en unes altres es gratava la capa de pintura per mostrar l’or aplicat en el fons (tècnica de l’estofat).

Papelgel és un material versàtil que permet aplicar pintura metàl·lica en el fons de les imatges. D’aquesta manera, els fons daurats queden totalment integrats en la pintura. El color, les veladures on l’or respira, les zones on apareix el bol de la preparació, etc, presenten un aspecte harmoniós i convincent.

aspecte de la superficie

detall del daurat de fons en la pintura

El marc
A causa de les grans dimensions del retaule i atès que el conjunt d’elements funcionària com un sol objecte, es va dissenyar i construir una estructura metàl·lica adaptada tant a l’espai i geometria dels murs de l’església com a la seva nova composició.

El model del nou marc va ser el que presenta actualment. Es van realitzar calcs de totes les columnes, sanefes i altres elements ornamentals. Es van modelar i tallar. Amb l’ajuda de motlles es van realitzar còpies dels motius repetits. Finalment, es va aplicar daurat i es va muntar en l’estructura.

motlles

copia de motllures

peces del marc

Proba del montatge sobre l´estructura metàl-lica

muntatge a l´església