Santa Maria de Mur |
|
En l’absis central es conserven restes de pintura original de gran interès històric, que desaconsellaven la instal·lació d’una reproducció que els ocultés definitivament. L’any 2006 i després d’estudiar diferents propostes, la Direcció General de Patrimoni i el Centre de Restauració de Béns Mobles de la Generalitat de Catalunya, al costat de tècnics de Arsus Paper, estableixen el criteri més adequat per respondre a tota la problemàtica que requereix la intervenció.
Es decideix albergar la rèplica en una estructura mòbil; un esquelet metàl·lic muntat sobre rodes, que permet el seu desplaçament.
Aquest plantejament resol diverses qüestions. D’una banda, les pintures tornen a presidir i donar sentit al temple pel qual van ser concebudes; Per un altre, les restes de pintura que encara romanen després dels arrencaments, poden ser contemplades desplaçant el conjunt. La còpia també compleix la funció de barrera per mantenir les restes del mur original intactes.
 absis obert |
 detall de l´estructura |
 finestra oberta |
 fibra de vidre |
Frank soldant
L’estructura del nou absis central es realitza en ferro; mitja gàbia de 8 metres d’altura on s’allotgen tres finestres (una d’elles abatible per a possibilitar el moviment d’obertura).
La superfície es va modelar amb malla metàl·lica.
El conjunt descansa en diverses rodes que, pivotant en un pern de l’extrem (únic element de subjecció en l’absis), permeten el seu desplaçament.
Detall de la estructura
La superfície interior de l’estructura està folrada amb resina de polièster reforçada amb fibra de vidre. Sobre aquesta, es va aplicar un morter plàstic imitant l’aparença de les irregularitats i volums de l’original, les pèrdues de matèria, llacunes i esquerdes.
Les imatges van ser realitzades per fotògrafs del museu de Boston – la negociació es va realitzar des de la Direcció General de Patrimoni-.
El processament d’aquestes va ser molt complex ja que no es van tenir en compte les característiques que havien de presentar per a la seva correcta funció. Especialment -i tenint en compte la forma esfèrica de l’absis- totes les perspectives i deformacions que presenta la imatge si no és presa perpendicular al plànol.
Per corregir aquestes deformacions es va recórrer a un programa de georreferenciació. Aquests programes relacionen punts de referència d’una imatge amb la seva localització en el plànol o espai pel qual van dirigides. Així, tots els punts que componen la imatge són forçats a distribuir-se de la forma adequada, evitant deformacions degudes a les condicions de la captura de la fotografia.
Les nostres imatges de referència, es van obtenir realitzant “calcs” a partir de fotografies fetes dels murs originals.
 |
| fotografia original calc de referencia software georreferenciació imatge final |
transferint la imatge amb Papelgel
aspecte final del fragment
La il·luminació és un element important per a la presentació d’una obra d’art. La proposta havia de subratllar la monumentalitat de les pintures i resoldre de forma senzilla i adequada la il·luminació de l’original i la còpia.
Arsus Paper realitza el projecte d’il·luminació, que consisteix en la col·locació de dos focus enterrats en el sòl que il·luminen de forma homogènia tota la superfície de l’absis. Aquesta il·luminació és molt coherent ja que podem suposar que antigament s’utilitzaven veles o torxes- l’efecte d’il·luminar “des d’a baix” seria habitual. A més, quan la còpia és desplaçada, els focus il·luminen de la mateixa forma els murs originals.
L’absidiola -les pintures de la qual es mostren en el Museu Nacional d’Art de Catalunya- no conservava cap element apreciable després dels arrencaments. Per respectar la seva aparença, es va intervenir reproduint exclusivament les restes que avui coneixem, intentant que totes les imatges repartides per la conca absidial i els seus arcs, anés integrada de forma discreta. Són elements separats uns mil·límetres del mur, formats sobre malla metàl·lica, resina de polièster i fibra de vidre, subjectes per un nombre limitat de petits cargols
absidiola
visites a Santa Maria de Mur