Santa Maria de Mur

 

 

Pintura mural, segle XI.
Castell de Mur. Lleida.
Encàrrec de la Direcció General de Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya.
Localizació de las pinturas:
Abside en el Museum of Fine Arts de Boston.
Absidiola en el Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC).


En 1907, un grup d’experts italians arrenquen les pintures que decoraven l'absis central de l’església, sota les ordres d'Ignacio Pollak, antiquari i comerciant d’art que les compra al rector de Mur. Després de diversos avatars -i evitant la recompra que havia iniciat la Junta de Museus de la Generalitat de Catalunya- les pintures acaben en el Museu de Belles Arts de Boston.

Del mateix conjunt, la Junta pot comprar les pintures de l'absis meridional -situades actualment en el Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC)- que són arrencades i traspassades per Ramon Gudiol entre els anys 1950 i 1953, ingressant en el museu en 1961.



 


En l'absis central es conserven restes de pintura original de gran interès històric, que desaconsellaven la instal·lació d’una reproducció que els ocultés definitivament. L’any 2006 i després d’estudiar diferents propostes, la Direcció General de Patrimoni i el Centre de Restauració de Béns Mobles de la Generalitat de Catalunya, al costat de tècnics de Arsus Paper, estableixen el criteri més adequat per respondre a tota la problemàtica que requereix la intervenció.


Es decideix albergar la rèplica en una estructura mòbil; un esquelet metàl·lic muntat sobre rodes, que permet el seu desplaçament.

Aquest plantejament resol diverses qüestions. D’una banda, les pintures tornen a presidir i donar sentit al temple pel qual van ser concebudes; Per un altre, les restes de pintura que encara romanen després dels arrencaments, poden ser contemplades desplaçant el conjunt. La còpia també compleix la funció de barrera per mantenir les restes del mur original intactes.

absis obert

detall de l´estructura


finestra oberta


fibra de vidre

Frank soldant

L’estructura del nou absis central es realitza en ferro; mitja gàbia de 8 metres d’altura on s’allotgen tres finestres (una d’elles abatible per possibilitar el moviment d’obertura). El conjunt descansa en diverses rodes que, pivotant en un pern de l’extrem (únic element de subjecció) permeten el seu desplaçament.
La superfície interior de l’estructura està folrada amb resina de polièster reforçada amb fibra de vidre. Sobre aquesta, descansa un morter plàstic imitant l’aparença de les irregularitats i asprors de l’original, les seves pèrdues de material i esquerdes.

detall de la l´estructura
Les imatges van ser realitzades per fotògrafs del museu de Boston - la negociació es va realitzar des de la Direcció General de Patrimoni-.
El processament d'aquestes va ser molt complex ja que no es van tenir en compte les característiques que havien de presentar per a la seva correcta funció. Especialment -i tenint en compte la forma esfèrica de l'absis- totes les perspectives i deformacions que presenta la imatge si no és presa perpendicular al plànol.
Per corregir aquestes deformacions es va recórrer a un programa de georreferenciació. Aquests programes relacionen punts de referència d’una imatge amb la seva localització en el plànol o espai pel qual van dirigides. Així, tots els punts que componen la imatge són forçats a distribuir-se de la forma adequada, evitant deformacions degudes a les condicions de la captura de la fotografia.
Les nostres imatges de referència, es van obtenir realitzant “calcs” a partir de fotografies fetes dels murs originals.



fotografia original                  calc de referència                software georreferenciació                   imatge final

transferint la imatge amb Papelgel

aspecte final del fragment

 

La il·luminació és un element important per a la presentació d’una obra d’art. La proposta havia de subratllar la monumentalitat de les pintures i resoldre de forma senzilla i adequada la il·luminació de l’original i la còpia.

Arsus Paper realitza el projecte d’il·luminació, que consisteix en la col·locació de dos focus enterrats en el sòl que il·luminen de forma homogènia tota la superfície de l'absis. Aquesta il·luminació és molt coherent ja que podem suposar que antigament s’utilitzaven veles o torxes- l’efecte d’il·luminar “des d'a baix” seria habitual. A més, quan la còpia és desplaçada, els focus il·luminen de la mateixa forma els murs originals.



L’absidiola -les pintures de la qual es mostren en el Museu Nacional d'Art de Catalunya- no conservava cap element apreciable després dels arrencaments. Per respectar la seva aparença, es va intervenir reproduint exclusivament les restes que avui coneixem, intentant que totes les imatges repartides per la conca absidial i els seus arcs, anés integrada de forma discreta. Són elements separats uns mil·límetres del mur, formats sobre malla metàl·lica, resina de polièster i fibra de vidre, subjectes per un nombre limitat de petits cargols.

Pintures  de Mue
l´absidiola           

Abside Mur
visites a Santa Maria de Mur        



Video editat per L'Agència Catalana del Patrimoni Cultural
 
 
 

 

 

 

ARSUS PAPER SL - Nou de Sant Francesc 17, Bajos 3a 08002 Barcelona - Tel. 93 317 59 83