Santos Juanes

2007

2011

Des de la creació del Departament de Restauració i Conservació de la Universitat Politècnica de València, l’obra de Palomino a l’església dels Santos Juanes es va convertir en motiu d’estudi. Part dels murals -cremats en 1936- van ser arrencats i posteriorment ressituats parcialment en la volta. El seu estat de conservació no ha tingut solució fins a l’actualitat.

Els condicionants que reuneix aquesta obra exigien una intervenció especial. La reintegració cromàtica de les pràcticament desaparegudes pintures -els fragments conservats suposen un 30% del total- requerien un plantejament alternatiu.


Avui, una vegada acabada la primera fase de reintegració cromàtica, el treball dut a terme -la solució tècnica i conceptual-, s’ha convertit en un referent a nivell mundial. Segons paraules de Guianluigi Colalucci, restaurador de la Capella Sixtina, "és una gesta lo aconseguit en Los Santos Juanes".

Existia documentació gràfica històrica. Una imatge en blanc i negre presa
pel fotò
graf J. Alcón abans de l'incendi.

La fotografia com a material de reintegració cromàtica, es justifica pel fet de tra
ctar-se d'un acostament objectiu a l'obra original. Al no prendre el caràcter de la pintura no la substitueix, no la falsifica.

Però ¿l’estat de la tècnica disposava dels recursos necessaris per a l’aplicació d’aquella imatge sobre els morters nus que convivien amb els fragments conservats?


La resposta era NO.


Aquest és el resum dels treballs duts a terme, especialment des que Arsus Paper adquireix el compromís de resoldre el repte tècnic que representava traslladar una imatge fotogràfica a la superfície irregular i amb volum de la volta, respectant la necessària permeabilitat dels morters. Tenint en compte, alhora, els requisits exigits en tot projecte de restauració de pintura mural.


L’objecte de tot l’esforç dels implicats era senzill, segons paraules de José Luis Regidor, coordinador del projecte “es tracta d’intentar retornar a aquesta obra, part de l’aparença qu
e la va fer bella”.

El plantejament dissenyat per la direcció facultativa del projecte, i que ha assenyalat les bases del sistema, es pot resumir en aquests apartats:


Consolidació i restauració dels fragments conservats.

Tractament de les imatges:
- Rectificat, redreçat i posada a escala de la fotografia històrica.
- Gestió del color. Fotografia i el seu tractament amb el programari HP Artist.
- Color per a la imatge en B/N.
Impressió i transferència de la imatge al suport mural.
- Sistema Papelgel


Arsus Paper

Transferència d´imatges
Universitat Politècnica de València
Departament de Restauració i
Conservació
de Béns Culturals

Plantejament de la intervenció
Restauració de las pintures
Tractament de la imatge històrica
Hewlett Packard

Gestió del color


RESTAURACIÓ PICTÒRICA DELS FRESCS DE PALOMINO
A L´ESGLÈSIA DELS SANTOS JUANES DE VALENCIA.


Consolidació i restauració dels fragments conservats.

El suport definitiu. L'arrebossat pictòric.

El principi de “similitud amb l'original” que regeix la selecció de materials a emprar en restauració com a garantia de compatibilitat (física i estètica) i innocuïtat és el que s'ha seguit a l'hora de confeccionar el farcit mural que anava a rebre la imatge transferida. Aquest criteri de fer prevaler la naturalesa del suport definitiu (arrebossat mural tradicional) sobre el sistema de transferència ha suposat un repte per al projecte.

primeras proves de transferència en la volta

Per a la selecció del suport definitiu receptor de la transferència es van estudiar els arrebossats pictòrics comuns o els morters de farciment per a reintegració pictòrica mural tradicional, és a dir argamasses de calç i sorra, guixos etc.

L'arrebossat ideal simplement havia de consistir en un morter el més semblat en manera i forma al que emprés Palomino per a l'execució de la seva obra; és a dir, una argamassa de calç i sorra. Segons les analítiques realitzades aquest arrebossat estaria compost per calç i pols de marbre en proporció d'1/1 i 1/2 i una granulometria màxima de 0,6-0,7.


Després de la evaluacion i estudi diferents proporcions i variables es va treballar amb un morter de calç aèria i quarsita en proporció 1/3 amb una petita addició d'una resina en forma reticular que millorava la recepció de la tinta en la transferència.



 

Tractament de las imatges.

Rectificat, redreçat i posada a escala de la fotografia històrica.

La fotografia de J.Alcón recull una vista concreta de l'espai tridimensional de la volta dels Santos Juanes. La imatge està conformada per diversos factors com l'òptica utilitzada, la ubicació de la càmera, la forma arquitectònica de la volta, etc. Va ser necessari estudiar i interpretar tot això per poder desplegar-la a un plànol.


Els programes informàtics de georeferenciació s'utilitzen per situar una imatge en l'espai. Bàsicament es tracta de fer coincidir uns punts seleccionats i recognoscibles presos en la volta (que en aquest cas es tractaria de punts representatius presents en la pintura) amb els corresponents en la fotografia.


Una vegada recollits les dades (els punts de control de la volta es van recollir amb una estació de topografia), s'introdueixen al programa -es va triar utilitzar el Microestation ja que es tracta d'un programari que introdueix un sub-programa amb el qual és possible realitzar labors tant de georeferenciació com de teledetecció anomenat IRES_C-. El processament reconstrueix la imatge per encaixar els punts de control. Modifica, de forma elàstica, la posició i coordenades que ocupen els píxels.


volta i zona d´intervenció


zona de intervenció


imatge rectificada


escaner del interior de l´eglésia


quadrícula


software de georeferenciació IRAS_C

 

Gestió del color. Captura fotogràfica i el seu tractament amb software HP Artist.

La compañia Hewlett-Packard ha desenvolupat una eina creada específicament per al control i ajust del color en la reproducció digital d'obres d'art, el software Artist.
En el moment d'iniciar les labors de restauració el programar estava encara en fase d'assaig. Tècnics del departament de R+D de la Divisió en Gran Format d'HP a Barcelona processarien les fotografies del conjunt pictòric de Palomino.
El sistema Artist elimina el treball i la incertesa de realitzar correccions manuals de color.
La integració dels components del sistema, com a càmeres, il·luminació i impressores, redueix el temps necessari per produir treballs precisos de gran qualitat. No és necessari il·luminar de forma regular l'obra d'art ni corregir el color, el programa soluciona automàticament els problemes d'aquest tipus durant el processament.

El programa realitza un balanç de blancs automàtic, corregeix la uniformitat de la il·luminació, realitza correccions cromàtiques i genera un arxiu TIFF amb un perfil ICC integrat que és específic per a aquesta obra d'art en concret.

Color per a la imatge en B/N. Acolorit digital.

El fragment corresponent a la zona de treball de la fotografia en B/N de J. Alcon és ampliat, ja corregit, a la grandària real que els frescs de Palomino presenten en la volta, aproximadament 250 metres quadrats.

Certament, l'enorme ampliacion fa visibles les particulas dels halurs de plata que conformen la imatge fotografica, fent que d'aprop la imatge manqui de nitidesa. Però el conjunt pictorico s'observés des del sòl del temple, a 26 metres de distància, la qual cosa reduirà, al seu torn, la proporcion de l'observat.

Per aportar color a la imatge de J. Alcon, en primer lloc la hi superposa el reportatge fotografic tractat amb el programa Artis.

Una vegada ajustades les dues imatges, se seleccionen les zones de la fotografia a color que no tenen pintura i s'eliminen. S'obté d'aquesta forma dues capes superposades llistes per a la fase d'acolorit digital (programa PhotoShop).

Es desatura la capa de color per poder igualar i anivellar les llums i ombres de la fotografia de J. Alcón, ajustant les escala de grises de la fotografia original en B/N, pel que fa a les del reportatge fotogràfic en color.
Prenent com a referència els colors de la pintura original, es creen capes cromàtiques transparents -a manera de veladures de color- fins a aconseguir entonar els grisos.
Finalment es reajusta el resultat obtingut, augmentant el nivell de detall perquè les peces encaixin al màxim.

muntatge dels fragments originals i foto en B/N

aplicació de color a la foto en B/N

aspecto final de la imatge transferida


 

Impressió i transferència de la imatge al soport mural.

El repte tècnic: transferir solament la tinta que constitueix la imatge per no impermeabilitzar el mur.

La raó mes important, a part de la conveniència que el mur transpire (equilibri la humitat interior/exterior i eviti condensacions) i es conservi sanejat, és que en el cas de possibles filtracions, inevitablement arrosseguessin salis i l'única via que disposarien serà precisament la superfície dels fragments conservats de les frescs de Palomino.

L'estat actual de la tècnica ofereix (amb major o menor fortuna) diferents solucions per transferir imatges impreses, però fins al moment cap responia a les diferents necessitats que exigeix una obra mural -especialment i com ha quedat explicat- conservar la permeabilitat del suport.


El sistema Papelgel.

Arsus Paper ha desenvolupat un suport temporal per a transferència d'impressions inkjet. Partint del producte original Papelgel®, el nou desenvolupament aporta millor control de l'elasticitat del material. D'altra banda, la nova composició de la seva estructura sòlid-gel permet transferir solament la tinta de les imatges fotogràfiques impreses a tot tipus de superfícies, independentment de la seva textura, forma i porositat, sense la necessitat de preparacions especials del suport.

- S'imprimeix amb tintes pigmentades amb qualitat fotografica.
- És transparent, el seguiment del treball és complet.
- És elàstic, la qual cosa permet adaptar-ho a les textures de l'arrebossat, a les irregularitats del volum de la superfície, asi com ajustar els possibles defectes dimensionals de la imatge a transferir i assegurar un correcte encaix.
- La transferència de tinta no requereix de cap adhesiu; és a dir, transfereix solament la tinta sense impermeabilitzar el suport mural.
- La transferència es realitza amb aigua, excloent dissolvents nocius tant per a l'obra original, com per als operaris.
- La tranferencia no resta compatibilitat entre la tinta i l'arrebossat de calç.



Sistema de transferència amb el nou desenvolupament de Papelgel:


impre
ssió sobre Papelgel


retallada de la imatge


banyo en aigua


escorregut d´aigua


muntatge en bastidor


presentació en el mur


presió amb rodillo


retirant Papelgel


aspecte de la zona de treball


Després del procés de transferència sobre la superfície mural tan solament roman la tinta, sent la seva compatibilitat amb el suport definitiu el que determinarà l'estabilitat i innocuïtat de la impressió.


detall d´un fragment


1ª tranferencia realitzada

aspecte general
---------


El taller d'anàlisi i intervenció de pintura mural de l'Institut de Restauració del Patrimoni de València (IRP) realitza un minuciós estudi sobre el comportament de la tinta pigmentada transferida sobre arrebossat mural. Est és un resum de les tasques portades acabo:

INVESTIGACIÓ I DESENVOLUPAMENT EXPERIMENTAL DEL COMPORTAMENT DE LES TINTAS INKJET SOBRE MORTERS DE CALÇ I ALTRES SUPERFÍCIES PICTÒRIQUES.

Diferents estudis avalen l'estabilitat de les impressions inkjet amb tintas pigmentadas sobre diversos suports, però no es té constància del seu comportament sobre morters de calç, ja que la aplicació és inedita al món.

El sistema de transferència Papelgel requereix que la tinta originalment líquida assequi (solidifiqui) sobre el suport temporal, sigui dissolta novament i es fixi definitivament sobre la superfície mural. Aquest canvi d'estat o el fet que la superfície mural de calç i sorra manté durant llarg temps un fortament alcalí PH (13), són factors que podien alterar l'estabilitat del conjunt. Per resoldre aquests dubtes es van realitzar estudis que confirmen la idoneïtat de l'estructura tinta pigmenta / arrebossat mural.

Un gran nombre de provetes van ser sotmeses a cicles de desgast artificial accelerat (Il·luminació UV, temperatura, humitat i atmosferas contaminades) i tant les anàlisis químiques comparatives com l'avaluació de canvis de diferència de color (DE) i lluentor van donar resultats satisfactoris, trobant-se per exemple més debilitat en el suport mural que en les tintes en el cas de l'assaig d'atmosferes contaminades.

D'altra banda es van realitzar test comparatius de resistència a l'abrasió, que van permetre avaluar com l'estructura reacciona a factors com l'erosió, el frec, etc. Es va poder concloure que les transferències en general tenen una resistència moderada a l'abrasió en comparació d'una superfície pictòrica realitzada al fresc, però molt semblada fins i tot superior a superfícies realitzades al sec amb aquarel·la, que és el mitjà més utilitzat en restauració.

Dels assajos a la resistència química es va comprovar que les transferències són sensibles a dissolvents de polaritat alta com el tolueno, i en menor proporció a l'aigua.
Les provetes més antigues (2 anys) presenten major resistència química que les més recents (3 mesos); és a dir, a causa del gradual enduriment del morter de calç, com al guarit dels aglutinants de les tintes, la resistència química de les transferències s'incrementa amb el temps.

També es van realitzar assajos d'absorció amb esponja de contacte per confirmar objectivament que la tinta transferida no suposa una barrera a la transpiració natural de l'arrebossat de calç i sorra.
La metodologia de l'esponja de contacte -desenvolupat pel CNR-ICVBC de Florència- ha estat proposada com un mètode simple i ràpid per valorar “in situ” l'eficàcia d'un tractament hidrorepelente en superfícies de pedra.
El métode es basa en les diferències de pes segon la fórmula:
Wa (g/cm2 . min) = (Pi-Pf)/23.76 x t
On (Wa) és la quantitat d'aigua absorbida durant la prova.


 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 



----------------



 
 
 

 

 

 

ARSUS PAPER SL - Nou de Sant Francesc 17, Bajos 3a 08002 Barcelona - Tel. 93 317 59 83